La Informàtica: és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
L' arquitectura de computadors : és le disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.
La segmentació d'instruccions és similar a l'ús d'una cadena de muntatge a una fàbrica de manufacturació. A les cadenes de muntatge, el producte passa a través a de diverses etapes de producció abans de tenir el producte acabat. Cada etapa de la cadena està especialitzada en una àrea específica de la línia de producció i porta a terme sempre la mateixa activitat. Aquesta tecnologia és aplicada al disseny de processadors eficients. A aquests processadors se'ls coneix com pipeline processors.
Un pipeline processor està compost per una llista de segments lineals i seqüencials on cada segment porta a terme una feina o un grup de tasques computacionals.
Les dades que provenen de l'exterior s'introdueixen al sistema per ser processades. La computadora realitza operacions amb les dades que té emmagatzemades a la memòria, produeix noves dades o informació per a ús extern.
Les arquitectures i els conjunts d'instruments es poden classificar considerant els següents aspectes:
-Emmagatzemament d'operands a la CPU: on s'ubiquen els operands a la part de la memòria.
-Número d'operands explícits per instrucció: quants operands s'expressen en forma explícita en una instrucció típica. Normalment són 0, 1, 2 i 3.
-Posició de l'operand: Pot qualsevol operand estar a la memòria?, o deuen estar alguns o tots en els registres interns de la CPU. Com s'especifica la direcció de memòria (modes de direccionament disponibles
-Operacions: Quines operacions estan disponibles en el conjunt d'instruccions.
-Tipus i mida d'operands i com s'especifiquen.
John von Neumann (Nom original hongarès, Margittai Neumann János Lajos) (budapest, 1903 - Washington, 1957) : científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.
Un llenguatge de programació: és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).
Una xarxa informàtica: és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.
El sistema operatiu: és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.[1] El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
La intel·ligència artificial (IA): és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.
Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge.
També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus de agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:
- Execució d'una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
- Recerca de l'estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
- Algorismes genètics (Anàleg al procés d'evolució de les cadenes d'ADN).
- Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d'animals i humans).
- Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).
